Experience Tumblr like never before
Segueixo sense entendre com sempre em perdo quan floreixen les magnòlies. No em faig a la idea que la boira pot ser tan freda com íntima i la pluja tan càlida com angoixant. Se m'escapa el sentit del vent i el somriure espiral de de les fulles de tardor. I encara m'és impossible saber per què no em puc acostumar a la teva olor.